• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joaquim Icart
• Volum: 147
• Any de publicació: 1963
• Pàgines: 108
• Etiquetes: Història

La conjuració de Catilina és la primera obra que escrigué Sal·lusti. En ella, amb el to moralitzant que tant el caracteritza, Sal·lusti fa una monografia sobre l’intent de subversió de la legalitat republicana que maquinà Catilina l’any 63 aC. Llavors el govern de la república no passava pel seu millor moment: el senat havia adquirit molt de poder, formant quasi una oligarquia, mentre que el poble sofria per les guerres civils. Enmig d’aquesta lluita entre dues faccions, la senatorial i la popular, emergeix la figura de Catilina, que, després de veure frustrades les seves aspiracions d’esdevenir cònsul, planeja una conspiració per fer caure el senat i arribar al poder amb altres aristòcrates. Ciceró descobrí les seves intencions i les denuncià al senat, frustant així la conjuració.

Aquí Sal·lusti ens ofereix un retrat moral d’aquest personatge històric tan controvertit i alhora obscur i mira d’analitzar, amb més o menys encert, la Roma de l’època i les causes que originaren el conflicte. La narració és àgil, els personatges són retratats des d’un punt de vist psicològic i els fets analitzats amb rapidesa, però sempre amb un cert to moralitzador. Així, Sal·lusti elevà la historiografia com a gènere literari i va crear un nou model de narració històrica.

Aquest volum presenta el text llatí original acarat amb la traducció que en feu Joaquim Icart.