• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Francesc Josep Cuartero
• Volum: 200
• Any de publicació: 1977
• Pàgines: 107
• Etiquetes: Història

L’expedició dels deu mil, més coneguda com l’Anabàsi, és la més cèlebre de les obres de Xenofont. En ella, l’historiador narra la rebel·lió de Ciros el Jove de la mà d’un exèrcit de deu mil mercenaris grecs contra el rei de Pèrsia, el seu germà Artaxerxes II. Entre aquests mercenaris hi ha el mateix Xenofont, que va participar en aquesta expedició —i fins i tot arribà a ser-ne comandant— després de quedar desencantat amb Atenes i el règim demòcrata que havia permès la mort de Sòcrates i que, a més, havia perdut la Guerra del Peloponnès. Així, l’autor apareix com un personatge més a l’obra i mira de camuflar aquesta participació tan activa en els fets que explica mitjançant una narració en tercera persona. Això ha fet que l’obra sovint sigui titllada d’apolegètica. Amb tot, el text constitueix una font històrica molt valuosa sobre Pèrsia i té una clara intenció didàctica en quant a estratègia militar i lideratge, a part d’un estil directe i senzill que ha fet que molts estudiants de grec aprenguin la llengua tot llegint-lo.