• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Jaume Medina
• Volum: 320
• Any de publicació: 2000
• Pàgines: 247
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

La Retòrica a Herenni va ser escrita en l’edat d’or de l’oratòria romana: l’època d’Antoni, de Licini Cras i de Gai Grac, l’època del floriment de la primera escola de retòrica llatina. Malgrat tractar-se d’un dels llibres més importants que ens ha llegat l’Antiguitat, se’n desconeix el nom de l’autor (malgrat que en temps antics es creia que podia ser Ciceró i, en èpoques més properes, de Cornifici), la identitat del destinatari (que, tanmateix, ofereix un nom concret i precís: G. Herenni), i la data exacta de la composició de l’obra (tot i que es creu que va ser al segle I aC). Paral·lelament, el tractat va ser desconegut pels mateixos romans fins al segle IV i per la posteritat fins al segle IX, moment en què va fer la seva aparició definitiva, i data a partir de la qual va esdevenir una peça clau per a la formació dels qui volien adquirir coneixements sòlids en el camp de les humanitats.

El destinatari havia demanat a l’autor —segurament parent seu— un manual sobre l’art de la paraula, cosa que l’ha lligat en la tradició manuscrita al De inventione, de Ciceró. El títol amb què l’obra és coneguda avui dia no és sinó una confecció a base del contingut del llibre i del nom del destinatari, en la mesura que també es desconeix el títol original de la composició.