• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joaquim Icart
• Volum: 172
• Any de publicació: 1969
• Pàgines: 103
• Etiquetes: Història

Suetoni (c. 70-126), que visqué en època de Trajà, fou un autor molt prolífic. De les obres que conservem, però, la més coneguda és, sens dubte, La vida dels dotze cèsars, on l’autor recull 12 biografies d’emperadors romans, des de Cèsar —si bé aquest stricto sensu no ho arribà a ser— fins a Domicià. La peculiaritat d’aquestes biografies és que l’autor aprofundeix, sense cap mena de pudor, en la vida privada d’aquests grans homes, escampant-ne fins i tot els rumors més sonats. A part d’això, però, fa un recorregut per les seves vides i gràcies a ell tenim testimonis molt valuosos que d’altra manera no ens haurien arribat.

En aquest quart volum podeu trobar les biografies de Claudi i Neró. D’una banda, Suetoni ens explica la vida de Claudi, marginat per la seva pròpia família arran de la coixesa que patia i del seu tartamudeig. No era, a primera vista, un home carismàtic i ningú s’esperava que arribés al poder. El paper que va tenir en la mort de Calígula és discutit encara avui dia. En tot cas, va revertir les polítiques dictatorials del seu nebot i comptava amb el suport del senat. Era un home molt il·lustrat, amb interès per la història, la literatura i la política.

De l’altra, tenim la figura de Neró, un altre emperador força polèmic. Malgrat que es va comprometre a seguir l’exemple d’August i va apostar per la cultura i l’oci a Roma, la seva popularitat es va veure molt afectada, especialment per part del senat i de les classes altes, arran de l’incendi de l’any 64. Alguns l’acusen d’haver-lo provocat ell mateix; altres d’haver restat impassible davant l’escena des del seu palau mentre tocava la lira. També s’ha dit que fou impecable perseguint cristians.