Plutarc Close button

Vides Paral·leles, vol. III: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le

  • Col·lecció: Bernat Metge / Traducció: Carles Riba
  • Preu: 39.00
Vides Paral·leles, vol. III: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le
Neteja

El tercer volum de les Vides paral·leles de Plutarc inclou: Aristides i Marc Cató i Cimó i Lucul·le.

  • Col·lecció: Bernat Metge
  • Traducció: Carles Riba
  • Volum: 27
  • Any de publicació: 1927
  • Pàgines: 171
  • Etiquetes: Història

Plutarc (c. 50-120), en les Vides paral·leles, escriu biografies, sempre amb una intenció més moralista que no pas històrica, de personalitats destacades dins la política o, fins i tot, d’herois, les gestes dels quals van contribuir a la configuració de la civilització grecorromana. Després les va emparellar, establint paral·lels entre un personatge grec i un de romà.

Hi trobem aquí reundes les biografies, d’una banda, d’Aristides i Marc Cató i, de l’altra, de Cimó i Luculle. Aristides va ser un general i home d’estat atenenc, fill de Lisímac. Originari d’una família noble, va lluitar a Marató el 490 aC donant suport a les iniciatives de Milcíades, i va ser elegit Arcont epònim el 489 aC. A causa de la seva rivalitat amb Temístocles, va acabar patint ostracisme cap a l’any 483 aC. Alguns autors consideren que la seva honestedat en la lluita contra la corrupció i el fet de no deixar-se subornar per ningú van crear-li molts enemics que van aconseguir enviar-lo al desterrament. Per la seva banda, Marc Cató, conegut com a Cató el Censor o Cató el Vell, va ser un cònsol, militar i escriptor romà d’origen plebeu, que va destacar per les seves virtuts mlitars durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC). Segons Plutarc, inicialment era conegut com a Marc Porci Prisc, però va adquirir el cognom de Cató per la seva intel·ligència en afers polítics civils. Ciceró diu que de vell se li va dir Sapiens, que es va considerar quasi un cognom.

Per altra banda, Cimó II va ser un general atenenc, fill de Milcíades II i d’Hegesípila. A la mort del seu pare cap a l’any 489 aC, i per enterrar el seu cos, va pagar la multa de 50 talents i va ocupar el seu lloc a la presó; la presó va ser voluntària, però el deute s’heretava legalment. La multa la va pagar amb els diners del seu cunyat, Càl·lies d’Atenes, que es va casar amb Elpinice, germana de Cimó II. Després de la batalla de Platea, Aristides se’l va emportar amb ell. Lucul·le, en canvi, va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.

Close button

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca