- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Llorenç Riber
- Volum: 4
- Any de publicació: 1923
- Pàgines: 141
- Etiquetes: Oratòria i retòrica
Presentem en aquest volum quatre discursos escrits i pronunciats per Ciceró als tribunals romans per tal de defensar diferents personatges. Dels discursos ciceronians que hem conservat, aquests són els més antics. El primer d’ells, En defensa de Quincti, és un plet que gira al voltant d’una herència: P. Quincti ha d’heretar uns béns del seu germà, però un soci d’aquest, Sext Nevi, li posa tota mena de traves, fet que obliga a Quincti a portar el cas davant d’un jutge.
En defensa de Rosci d’Amèria ha estat tradicionalment considerat el discurs inaugural de la carrera oratòria de Ciceró, com testimonien Plutarc i Corneli Nepos. Avui dia, però, sabem que En defensa de Quincti és anterior. En tot cas és evident que aquest fou el primer discurs que feu brillar a Ciceró. En ell, l’orador defensa a Sext Rosci d’un parricidi: el seu pare havia estat assassinat, víctima d’una conjura que tenia com a objectiu quedar-se amb els seus béns. Els assassins intentaren matar també a Sext Rosci. Davant del fracàs, però, van decidir acusar-lo a ell del crim.
El volum conté també el discurs En defensa de Rosci, comediant, que reclama una part de la indemnització que Q. Fanni Querea havia rebut per la mort d’un esclau que estava a càrrec de tots dos, així com En defensa de Marc Tul·li, a qui li mataren els esclaus com a càstig per haver protestat contra una injustícia comesa amb les seves terres.