• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 289
• Any de publicació: 1995
• Pàgines: 125
• Etiquetes: Poesia

Considerat com un dels més grans exponents de la lírica coral, la seva primera font d’inspiració són els mateixos déus olímpics. Com Hesíode, Píndar creia en la figura del «poeta inspirat», portador del missatge de veritat dels déus als homes. A la vegada, els déus es comuniquen amb el poeta a través de les Muses, de les quals ell mateix es considera el «profeta». Píndar, el poeta, interpreta el missatge inspirat per les Muses, li dona forma a través de la poesia i el transmet als homes amb tota la bellesa de què és capaç el seu enginy.

En total s’han conservat quatre llibres d’epinicis del poeta, que sumen 45 odes, i alguns fragments solts, recollits en aquest volum. Sobre els seus poemes, certament no són fàcils de llegir. La diversitat i la riquesa de les imatges; la manca de connectors entre les frases; la jutxtaposició de pensaments aparentment inconnexes, si més no en aparença; l’ús sovintejat de l’hipèrbaton; la força semàntica dels substantius, i en general, la manera tan pròpia de Píndar d’entendre un món que com més va més advers li és, demanen una lectura entretinguda, oberta, lliure de prejudicis.