• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joaquim Gestí
• Volum: 386
• Any de publicació: 2011
• Pàgines: 240
• Etiquetes: Història

Amb el seu estil inconfusible, Heròdot explica fets cabdals de la història de l’Hèl·lade intercalant-hi anècdotes sempre curioses i alliçonadores. Després de les batalles de Marató i de les Termòpiles, la victòria a Salamina de seguida esdevingué un símbol per als grecs i la seva lluita per la llibertat. Fins i tot la historiografia moderna considera que la de Salamina, juntament amb la de Marató, ocorreguda deu anys abans, són dues de les victòries més importants de la història d’Europa, i hi ha qui arriba a sostenir que, si els grecs haguessin estat derrotats a Salamina, la posterior conquesta de Grècia per part dels perses hauria afectat decisivament l’evolució de la civilització occidental tal com la coneixem.

Considerat com el pare de la historiografia per Ciceró a De legibus: pater historiae, Heròdot va ser el primer en compondre un relat raonat i estructurat per ordre cronològic, que proposava una història que superava els estrets límits anteriors. Tal i com s’enuncia en el proemi, aquesta obra esdevé una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques (que va enfrontar grecs i perses al segle V aC) des del passat llunyà al pròxim, tot centrant-se en allò humà i singular. En suma, l’historador recopia informació de tot el món conegut en la seva època i la presenta en prosa amb digressions de tota mena.

La traducció en singular del títol de la seva obra, Història, en contra de l’ús d’alguns, que ho posen en plural, respon a criteris del traductor i curador del text, la introducció i les notes, Manuel Balasch. D’acord amb Balasch, l’obra d’Heròdot constitueix un bloc difícilment divisible, una unitat concebuda ja així en el principi de l’autor. Heròdot comença la seva obra usant el mot en singular.