• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Marçal Olivar
• Volum: 61
• Any de publicació: 1932
• Pàgines: 105
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Plini el Jove escrigué aquest panegíric —una versió allargada del discurs que va pronunciar al Senat— com a agraïment a l’emperador Trajà per haver-li concedit la dignitat consular l’any 101 i també per felicitar-lo pel seu ascens al poder com a princeps.

Sabem que Plini gaudí d’un prestigi poc comú a Roma per les seves qualitats retòriques. No obstant, aquest és l’únic discurs que en conservem. És més: aquest és l’únic discurs que es conserva entre Ciceró i els d’època tardoimperial. Per això constitueix un testimoni valuós, també en la mesura que ens deixa entreveure el funcionament de l’imperi i de les qualitats que feien que un emperador fos popular, ja que Trajà, malgrat el seu poder, va apostar per la preservació del Senat —vestigi de l’època republicana— i , com bé demostren les paraules de Plini, amb ell els romans deixaven enrere una època convulsa de la mà de Domicià i encetaven una nova etapa, que havia d’encarnar uns ideals rectes. És això, doncs, el que fa Plini en aquest discurs: exposar la teoria de com ha de ser aquest nou govern.