- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Joaquim Icart
- Volum: 178
- Any de publicació: 1971
- Pàgines: 141
- Etiquetes: Història
Suetoni (c. 70-126), que visqué en època de Trajà, fou un autor molt prolífic. De les obres que conservem, però, la més coneguda és, sens dubte, La vida dels dotze cèsars, en la qual l’autor recull dotze biografies d’emperadors romans, des de Cèsar —si bé aquest stricto sensu no ho arribà a ser— fins a Domicià. La peculiaritat d’aquestes biografies és que l’autor aprofundeix, sense cap mena de pudor, en la vida privada d’aquests grans homes, escampant-ne fins i tot els rumors més sonats. A part d’això, però, fa un recorregut per les seves vides i gràcies a ell tenim testimonis molt valuosos que d’altra manera no ens haurien arribat.
En aquest cinquè i darrer volum trobareu les biografies de Galba, Otó, Vitel·li, Vespasià, Titus i Domicià. Després de la mort de Neró (68 dC) hi hagué uns mesos molts convulsos a Roma, fins al punt que en un sol any hi hagué fins a quatre emperadors: Galba, Otó, Vitel·li, que moriren tots tres poc després d’ocupar el tron, i Vespasià, que aconseguí, per fi, estabilitat per a Roma. Després el succeiren els seus dos fills, Titus (79 – 81) i Domicià (81 – 96). Aquest darrer intentà reduir el poc poder que tenia el senat, fet que, sumat a les persecucions que emprengué contra alguns col·lectius, com ara els filòsofs, a qui expulsà de la capital, el convertí en un tirà a ulls d’una part important de la població romana.
