UN ESPAI DE CREACIÓ, PENSAMENT I DIFUSIÓ DELS CLÀSSICS UNIVERSALS
La Casa dels Clàssics és un espai que reivindica la vigència dels clàssics de tots els temps i els divulga en tots els llenguatges i formats possibles, entre un públic ampli, divers i transversal. Acostant-los a les escoles, als mitjans de comunicació, a la política i al carrer, busca ser font d’inspiració a l’hora de construir el país i el món que volem.
LA BERNAT METGE
La Casa dels Clàssics neix de la Col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, projecte cultural i intel·lectual iniciat l’any 1922 per Francesc Cambó i Joan Estelrich.
Amb quasi un segle d’història i més de 440 volums publicats, la Bernat Metge ha fet una contribució extraordinària a la cultura del país.
El febrer del 2017, s’inicia el relleu de l’Institut Cambó en la gestió i l’edició de la col·lecció, amb la intenció de continuar impulsant un dels projectes més importants de la cultura catalana i promoure l’edició i la divulgació dels clàssics. D’aquí sorgeix La Casa dels Clàssics.
Escriptor, traductor i editor. És autor de la tesi doctoral L’hàbit de la dificultat, que va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha traslladat al català obres de Plató, Goethe, Rilke, Papadiamandis, Peter Sloterdijk i Thomas Bernhard, entre d’altres. A més de diversos assajos, ha publicat la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb el Premi Llibreter i amb el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any. A Els fundadors ha explorat els orígens de la Bernat Metge i les relacions entre clàssics, política i cultura contemporània.
Professora del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE i directora del Programa Vicens Vives. Investigadora de l’Institut d’Innovació Social, on ha publicat llibres com La RSE ante el espejo. Doctora en Filosofia amb una tesi sobre diàleg socràtic. Impulsora de l’Institute for Socratic Dialogue, una Fundació que utilitza el diàleg socràtic en contextos de postconflicte com a eina d’inclusió i de promoció de la justícia. El seu treball es pot veure en els documentals Filosofia a la presó i In Dialogue.
Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA a ESADE. Vinculat al món de la cultura des de fa 25 anys: Grup Planeta (1996-2006); Director General a Grup62 (2006-2014). Ha estat President del Gremi d’Editors de Catalunya (2013) i de la Federación del Gremio de Editores de España (2014). Vinculat a Som des de 2015.
Editor, professor i traductor. Llicenciat en Filologia Clàssica i en Filologia Catalana, és autor de la tesi doctoral Comentari referencial al cant XI de l’«Odissea», que va rebre el premi Eduard Valentí, de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, i el primer accèssit en el XXIV Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona. És professor associat a la Universitat de Barcelona, on ensenya tradició clàssica i llengua grega, i imparteix cursos sobre literatura i mitologia clàssica a l’Acadèmia La Central i puntualment en altres institucions. Ha traduït L’elogi de la calvície de Sinesi de Cirene i la poesia fragmentària de Cal·lí i Tirteu. Soci treballador de la cooperativa Som* des del 2020.
Graduada en Història i Màster en Gestió del patrimoni cultural i en Museologia. Coordina les activitats i la comunicació de La Casa dels Clàssics. Ha treballat com a professional autònoma en la creació de continguts i propostes educatives per a museus i l’administració pública i coordinat la revista Ebre 38. Sòcia treballadora de la cooperativa Som* des del 2020.
Llicenciada en Psicologia per la UAB, desenvolupa tasques d’administració, suport i control logístic editorial. Sòcia treballadora de la cooperativa Som* des del 2020.
L’any 1918, Francesc Cambó va dir a l’escriptor Josep Maria de Segarra: «Si jo algun dia fos milionari —que pel camí que vaig no ho seré mai, perquè aquí on me veieu estic sense un cèntim—, m’agradaria fundar a Catalunya alguna cosa important de cara als clàssics, perquè em penso que el que fa més falta al nostre país és precisament la lectura dels antics; oi que m’enteneu…?»
UN PROJECTE HISTÒRIC
Pocs anys més tard, el 1922, després d’haver fet fortuna, Cambó va aplegar un bon nombre d’intel·lectuals per fer realitat el seu somni: la Bernat Metge, una col·lecció de clàssics grecs i llatins rigorosa, amena i bilingüe, que pretenia enfortir la llengua catalana i elevar la vida cultural del país. En un discurs, Cambó va proclamar: «En aquests temps de pertorbació i d’anarquia que viu la humanitat, i que tan accentuadament patim a Catalunya, la difusió de la cultura clàssica pot fer un gran bé: pot dur-nos un sentit d’equilibri i de mesura que no sempre hem tingut a Catalunya.»
L’any 1923, quan va sortir publicat el primer volum, el director del projecte, Joan Estelrich, tenia vint-i-sis anys, i Carles Riba, el traductor més insigne de la col·lecció, encara no havia fet els trenta, com altres col·laboradors d’aquell moment. La quantitat de nous talents que va saber captar la Bernat Metge és extraordinària.
Francesc Cambó al seu despatx de Madrid (1909)
Francesc Cambó, Joan Estelrich i Carles Riba: no seria fàcil trobar a la Catalunya d’aleshores tres personalitats més diferents. Cambó hi posava l’empenta inicial, una passió ingènua pels antics, típica dels homes d’acció de l’època, i els diners necessaris. Estelrich, el primer director, hi afegia ideologia humanística i mà esquerra. I Riba tota la resta: els coneixements, el mètode, la sensibilitat literària, la profunditat. Poques vegades devien arribar espontàniament a un acord, aquests individus. Però la potència del projecte els va fer oblidar els recels, els va arrossegar a tots tres en la mateixa direcció.
Els fundadorsRaül Garrigasait
Cambó confessa a Josep Maria de Segarra la voluntat d’emprendre un projecte en relació amb els clàssics.
1922
Cambó anuncia la creació de la Fundació Bernat Metge, una col·lecció de clàssics grecs i llatins traduïts al català. Joan Estelrich n’és nomenat director.
Retrat de Francesc Cambó
1923
Es publica el primer volum de la col·lecció, el poema filosòfic De la natura de Lucreci, traduït per Joaquim Balcells. A partir d’aquest moment es publiquen regularment diversos volums cada any.
1926
Cambó funda l’Editorial Alpha, empresa que en endavant es farà càrrec de totes les publicacions promogudes per ell, començant pels clàssics grecs i llatins.
1932-1934
Es publica la traducció completa de les tragèdies d’Èsquil, a cura de Carles Riba.
Es publica l’últim volum abans de la fi de la Guerra Civil, Dels deures de Ciceró, amb la traducció d’Eduard Valentí.
1942
Es publica el primer volum després de la guerra, La vida d’Alexandre i Cèsar, de Plutarc. El traductor era Carles Riba, però el seu nom no hi consta perquè el règim l’havia represaliat.
1946
Es reprèn la publicació regular de la Bernat Metge, sense cap permís específic de la censura.
1947
Mor Francesc Cambó. La seva filla Helena i Ramon Guardans, marit d’ella, continuen finançant la col·lecció.
1949
Es comencen a publicar entre tres i cinc volums l’any.
Retrat de Joan Estelrich
1951
Es publica el volum número 100, el primer volum de les Tragèdies de Sòfocles.
1951-1964
Es publiquen totes les tragèdies de Sòfocles amb traducció de Carles Riba.
1958
Mor Joan Estelrich, director de la Bernat Metge. Carles Riba passa a ser-ne el director.
1959
Mor Carles Riba. La direcció de la col·lecció passa a un Consell de Direcció del qual formen part, entre d’altres, Miquel Dolç i Josep Vergés.
Retrat de Carles Riba
1968
Es dobla, finalment, el nombre total de volums publicats abans de la guerra.
1972-1977
Es publica l’Eneida de Virgili amb traducció de Miquel Dolç.
Manifestació a Barcelona (1977)
1999
Ramon Guardans i Helena Cambó creen l’Institut Cambó, la fundació que gestionarà i donarà continuïtat a la col·lecció Bernat Metge a partir d’aquell moment.
2007
Mor Ramon Guardans. La seva vídua, Helena Cambó, passa a ser presidenta de l’Institut Cambó. El seu fill, Francesc Guardans, n’és nomenat vicepresident executiu.
Retrat d'Helena Cambó
2009-2012
Una col·lecció de cinquanta volums facsímils de la Bernat Metge es distribueix als quioscos amb un gran èxit de públic. En el marc d’aquest projecte, més de mil escoles catalanes reben la col·lecció per a les seves biblioteques.
2017
Prenem el relleu de l’Institut Cambó en la gestió de la Bernat Metge, amb l’objectiu d'impulsar-la. Neix La Casa dels Clàssics.
2018
Edició de l’obra de bibliòfil Aurea dicta, de Miquel Barceló.
2019
La Casa dels Clàssics organitza el primer Festival Clàssics i inicia les col·leccions Bernat Metge Universal i Bernat Metge Essencial. Publicació de la Ilíada d’Homer amb traducció de Pau Sabaté i pròleg d’Enric Casasses.
2020
Publicació de Robinson Crusoe de Daniel Defoe amb traducció d’Esther Tallada i pròleg d’Albert Sánchez Piñol. Segona edició del Festival Clàssics, en edició digital a causa de la pandèmia de la COVID-19.
2021
Mor Helena Cambó, presidenta de l’Institut Cambó.
La col·lecció Bernat Metge Universal segueix creixent: publicació de Crim i Càstig de Fiódor M. Dostoievski amb traducció de Miquel Cabal i pròleg de Francesc Serés; i publicació d' Orgull i prejudici de Jane Austen, amb traducció de Yannick Garcia i pròleg de Colm Tóibín.
Tercera edició del Festival Clàssics sota el lema «La ira: la bèstia amb què vivim».
2022
Publiquem dos nous volums de la Bernat Metge Universal: Cap al far de Virginia Woolf, traduït per en Xavier Pàmies i amb un pròleg de Maria Callís, i per primera vegada en català es publiquen en un sol volum els Contes filosòfics de Voltaire, amb introduccions i pròleg de Joan-Lluís Lluís.
El Festival Clàssics celebra la quarta edició amb un èxit de convocatòria sota el lema «Metamorfosi. El mite de la identitat».
Aquest Web utilitza cookies pròpies i de tercers per a permetre la navegació de l’usuari i l'anàlisi del seu comportament. Pots obtenir més informació clicant al següent botó.
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.
