• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Juli Pallí
• Volum: 280
• Any de publicació: 1993
• Pàgines: 200
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Demòstenes va ser un dels oradors més rellevants de la història i un gran polític atenenc del període hel·lenístic. Les seves habilitats d’oratòria constitueixen l’última expressió significativa de les proeses intel·lectuals atenenques, i permeten l’accés als detalls de la política i a la cultura de l’Antiga Grècia durant el segle IV aC. Presentem ara el segon volum d’una col·lecció de litigis civils.

En el Corpus demosthenicum trobem dos discursos contra un tal Beot, pronunciats pel mateix pledejant, dirigits contra el mateix adversri i referits a la mateixa situació familiar, encara que l’objecte és diferent. Es tracta, en aquest cas, d’un enfrontament entre dos germanastres per qüestió de la identitat del nom. S’ha de tenir en ompte que a Atenes, les persones només tenien un nom, de manera que si dos individus, fills del mateix pare i pertanyents al mateix dem, tenien el mateix nom, això podia ser motiu d’una gran confusió. Després de la decisió judicial favorable a Beot, hi trobem un segon procés que ha dont peu al discurs contra Mantiteu (o Beot), Contra Beot II, sobre el dot matern. El discurs Contra Espúdias sobre el dot és escrit per un demandant desconegut que no s’ha pogut posar d’acord amb el seu cunyat Espúdies sobre l’herènciadel comú sogre, Polieucte de Titras. Contra Fenip, que ja des de l’antiguitatno es considera autèntic de Demòstenes, té, amb tot, una gran importància perquè il·lustra molt bé sobre una de les institucions més debatudes d’Atenes: l’antídosi. Contra Macàrtat és, també, un discurs relatiu a un procés per qüestions hereditàries. Contra Leòcares es refereix també a una qüestió hereditària, però el desenvolupament és diferent als anteriors discursos i es basa principalment en una institució coneguda amb el nom d’adopció pòstuma. El volum conclou amb dos altres discursos: Contra Estèfan I i Contra Estèfan II, dirigits a Estèfan, fill d’un parent d’Apol·lodor, amb qui Demòstenes tenia una enemistat personal.